El sector vitivinícola no sólo se encuentra muy afectado, tanto en negativo como en positivo, por la incidencia del calentamiento global, sino que ya ha mostrado diversas muestras para la lucha contra el cambio climático.

Una de las más recientes es la promovida por la Federación Española del Vino (FEV) y sus empresas, en colaboración con Fivin/Vimac y Alimentaria, y las adhesiones se pueden realizar a través del portal digital www.wineriesforclimateprotection.com. De este modo, la industria española pretende convertirse en referente internacional en sostenibilidad para poner en práctica las mejores soluciones y prácticas en las bodegas, sin que el condicionante climático implique dificultades económicas para las empresas del sector.

El próximo mes de marzo en el Salón Internacional Alimentaria que tendrá lugar en Barcelona se dará a conocer el listado provisional de bodegas adheridas a la iniciativa y a la Declaración de Barcelona del 9 de junio de 2011.

Entre otras cuestiones, este documento considera importante que las regiones vinícolas, viticultores y bodegueros «afronten este reto y se posicionen al frente de un cambio en la gestión de la energía. Fundamentalmente, reducir el consumo y aplicar, de forma racional y progresiva, las energías renovables».

 

Puede parecer una paradoja, pero los anticiclones más potentes son típicos del invierno en nuestras latitudes. Los valores máximos de presión del año se producen durante la estación más rigurosa debido a que el anticiclón invernal de origen térmico del continente euroasiático tiende a reforzar el cinturón de altas presiones.

Por ello, «no son extraños los altos valores que se han observado durante los últimos días, en muchas ciudades del Mediterráneo se alcanzaron el pasado jueves registros de presión reducida a nivel del mar de 1.038 hectopascales (hPa)», apunta José Ángel Núñez, climatólogo de la Agencia Estatal de Meteorología (Aemet). Estos valores tan altos implican estabilidad, temperaturas suaves a mediodía, aunque frías por la noche, y nieblas de irradiación nocturna en los territorios de interior.

Los valores de presión atmosférica reducida a nivel del mar superiores a 1.036 hPa son muy poco frecuentes y se observan siempre en invierno, pero no constituyen ninguna cifra récord. Núñez recuerda que en Valencia los 1.038 hPa del 19 de enero fueron superados varias veces durante el pasado medio siglo, la última de ellas, el 31 de diciembre de 2006. Entre enero y febrero de 1989 es, sin embargo, cuando se rompieron todos los registros, ya que esta ciudad llegó a los 1.043 hPa de presión reducida a nivel del mar.

El desarrollo de las fuentes energéticas bajas en carbono va a ser uno de los retos no sólo de este Año Internacional de la Energía Sostenible, sino en el horizonte futuro por cuestiones económicas -ante la subida del precio del petróleo y sus impuestos- y ambientales, como las relacionadas con el calentamiento global o los efectos sobre la salud de la contaminación en el ámbito urbano.

Y precisamente mañana viernes se va a celebrar en Madrid el primer plenario del Foro Español para el diálogo social sobre el mix energético (www.semforum.org), puesto en marcha con el apoyo de la Comisión Europea, el Comité Económico y Social de Europa y diversas organizaciones.

Entre los objetivos de esta plataforma de diálogo -que se desarrollará durante los dos próximos años y servirá de modelo para el resto de países comunitarios- se encuentran la promoción de un debate nacional estructurado sobre las diferentes fuentes de energía a nuestro alcance y, en particular, el impulso de las alternativas más bajas en carbono, como también analizar los aspectos económicos, técnicos y ambientales, sociales y políticos, relacionados con las diferentes fuentes de suministro.

 

PILAR AZNAR: "LA SOSTENIBILITAT ÉS INCOMPATIBLE AMB EL CREIXEMENT ECONÒMIC IL·LIMITAT".

Pilar Aznar és catedràtica de Teoria de l’Educació de la Universitat de València i fa uns mesos va estar designada delegada del Rector per a la coordnació de l’educació i la sensibilització per a la sostenibilitat. Disposa d’una extensa trajectòria en investigació i pràctica de l’educació ambiental i també ha estat fundadora de l’Estructura de Recerca Interdisciplinar en Sostenibilitat d’aquesta institució acadèmica.

La sostenibilitat és un concepte molt ampli, quina definició prefereix

Aquella que considera la sostenibilitat com la recerca de la qualitat ambiental, la justícia social i una economia equilibrada i viable a llarg termini.

Com pot ajudar la a assolir un model econòmic més just?

Ha d’esdevindre una eina per a combatre la crisi. Tanmateix, és necessari un canvi de pensament en el paradigma actual, en les accions i decisions tant polítiques com econòmiques i, de moment, malgrat la situació on estem a nivell local i mundial, no s’està produint cap modificació de perspectiva. I ho acabem de veure, per exemple, a les conclusions de la cimera de canvi climàtic a Durban. Hi ha que canviar de termes i plantejar un altre escenari perquè el creixement econòmic il·limitat, com ara està plantejat, no és sostenible ni té futur.  

Continuació de l'article a http://bit.ly/y2Fqa3

Publicat a www.conec.es

La persistencia de las altas presiones está favoreciendo un invierno templado, que se suma al balance térmico de 2011, con promedios de temperatura por encima de los valores normales. Paralelamente, y con un enfoque temporal mucho más amplio, el calentamiento global continúa dando señales.

Las flores de alta montaña de Europa han sido señaladas como muy sensibles por un artículo publicado en Nature Climate Change en el que participan científicos del Programa de Investigación Global de Ambientes Alpinos (Gloria). Mientras algunas especies pueden ascender en altura para buscar temperaturas menos cálidas, plantas adaptadas al clima frío en altitud encuentran el techo de cristal ante la ausencia de escape. Suelen tener hojas de color verde azulado, con el fin de poder reflejar la luz solar, o con pelo, que evita el enfriamiento provocado por el viento y la radiación ultravioleta.

En los últimos diez años, la temperatura media en las altas montañas europeas ha subido un grado, por ello, ya se han descrito situaciones especialmente graves, como en Sierra Nevada, cuyos endemismos botánicos pueden estar en riesgo de desaparición.

Las Naciones Unidas decidieron que 2012 sería el Año Internacional de la Energía Sostenible para Todos en un acuerdo de diciembre 2010. El uso de las fuentes renovables se ha convertido en un factor fundamental no sólo por la necesidad de reducir las emisiones de efecto invernadero que promueven el calentamiento global, sino como una cuestión básica para el desarrollo.

De hecho, más de 3.000 millones de personas dependen de la biomasa natural para cocinar y como fuente de calefacción; 1.500 millones carecen de acceso a la electricidad y millones de personas pobres no pueden pagar los servicios energéticos modernos, incluso si están disponibles.

De esta forma, la ONU también quiere destacar a gobernantes e industrias la importancia de invertir en tecnologías energéticas menos contaminantes a las basadas en los recursos fósiles que, a su vez, garanticen la capacidad de adaptación al cambio climático. Por ello, se considera que las energías básicas para el desarrollo sostenible deben ser "fiables, de costo razonable, económicamente viables, socialmente aceptables y ecológicamente racionales".

Pine St Tropez. P.Signac

Les obres de pintura impressionista són el gran tresor del Museu d’Orsay de París, dedicat a les arts plàstiques del segle XIX. I l’art entre les teles amaga interessants històries de ciència. Georges Seurat i Paul Signac es consideren els promotors de l’anomenat art científic, però on van trobar la inspiració? El químic francés Michel Eugéne Chevreul (1786-1889) va ser professor de química orgànica, director de tintoreria, a més de director del Museu d’Història Natural de París, i malgrat les diverses descobertes aconseguides és conegut, sobretot, per les seues teories sobre els colors les quals van inspirar els impressionistes.

Gràcies a les idees de Chevreul -des de les recollides a escrits inicials sobre la llei del contrast simultani dels colors (1839) fins els textos de la memòria sobre la visió dels colors materials en moviment de rotació i de les velocitats numériques de cercles (1882)- Seurat (1859-1891) desenvolupa la fragmentació de la línia de punts de color, molt menuts, i figures geomètriques. Per la seua banda, Signac (1863-1935) és el gran teòric del puntillisme i en les seues obres potencia al màxim la llum, el color i l’harmonia. Per la influència de Signac, i també de Toulouse-Lautrec, Van Gogh va descobrir una nova percepció de la llum i el color en la seua etapa parisenca.

Acaba l’Any Internacional de la Química, els objectius del qual eren augmentar la seua comprensió social, fomentar l’interès dels joves i celebrar la contribuició de les dones, ja que en 2011 s’ha complit el primer centenari de la concessió del Premi Nobel a Marie Curie. Tanmateix, no hauríem de deixar de meditar sobre els avanços d’aquesta ciència –i tan diversos- per a la nostra societat. Igual que la figura d’un químic va inspirar l’art científic o la pintura impressionista, la química ha promogut el benestar de la societat en molts vessants, tot i que allò químic ens suggereix més el deteriorament ambiental que els beneficis sanitaris aportats per aquesta ciència polièdrica.

Les Nacions Unides han declarat que 2012 siga l’Any Internacional de l’Energia Sostenible per a Tots, a més, es compliran 50 anys de la publicació de ‘La primavera silenciosa’ de Rachel Carson, assaig que va despertar la consciència ambiental per les seues advertències als efectes perjudicials dels pesticides, alhora que responsabilitzava la indústria química de l’increment dels índex de contaminació.

Este año ha resultado más seco de lo normal, alrededor de un 7%, sin embargo, el déficit de lluvias ha sido especialmente acusado en el norte de la península, según la Agencia Estatal de Meteorología (Aemet). Porque Cataluña, sobre todo en el litoral norte, la costa de Valencia y Andalucía, parte de Baleares y Canarias y algunas áreas de Extremadura y sur de Castilla y León han registrado superávit.

Por su parte, Antonio Mestre, destaca en un análisis aparecido en el último número de El Observador, publicado por la Aemet, el cambio de tendencia en la precipitación producido desde el inicio del actual año hidrometeorológico el primero de octubre, pues comenzó con un tiempo seco y temperaturas elevadas mientras que el primer temporal atlántico se retrasó alrededor de un mes. Sin embargo, las lluvias hasta mediados de noviembre lograron que los suelos se encontraran en índices desde muy húmedos a saturados en el litoral de Valencia, Baleares, Cataluña, oeste de Andalucía, sistema central, área pirenaica, regiones cantábricas y Galicia.

Y al déficit de precipitaciones se suma el carácter «extremadamente cálido» de este año, según la Aemet. Ya que los datos provisionales daban una temperatura media de 16,7 grados, 1,49 grados superior al valor medio del período 1971-2000, con lo que 2011 sería el año más cálido en el territorio estatal.

Mobilització de Greenpeace a la Cimera del Clima de Durban.

L'ACORD POLÍTIC PEL CLIMA MUNDIAL S'AJORNA DE NOU

Les emissions d’efecte hibernacle han augmentat a nivell global un 45% des de 1990, any de referència del Protocol de Kioto, l’Agència Internacional de l’Energia fixa en 2017 el límit per a controlar l’increment tèrmic fins a nivells reversibles i l’escalfament global no deixa d’oferir mostres, per exemple, que el canvi climàtic està avançant la primavera dos dies per cada deceni, segons un estudi internacional publicat aquesta tardor per Science. Aquestes evidències i els riscos per a la biodiversitat i la salut humana, no han propiciat l’acord polític mundial per controlar el vessament de CO2 a l’atmosfera. La matinada de l’onze de desembre va finalitzar a Durban (Sudàfrica) la 17na Conferència de les Parts de les Nacions Unides, on hi eren representats 190 països, sense un compromís ferm i legal d’estats com ara els Estats Units, Xina i Índia a fi de controlar les emissions per la rellevant implicació econòmica d’aquesta decisió.

Continuació de l'article a http://bit.ly/sVWakK

Publicat a www.conec.es

“Lo que España necesita”. Així es titulava el programa electoral del Partit Popular. I ara, en el primer disseny de ministeris del nou president Mariano Rajoy, veiem que Espanya no necessita ni ministeri de Ciència ni de Cultura. I quasi tampoc de Medi Ambient, àrea que queda en tercera línia al departament dirigit per un ex-ministre, Miguel Arias Cañete, que repeteix en Agricultura, recordat per les seues declaracions escassament conservacionistes. Alhora, desapareix la Secretaria d’Estat per al Canvi Climàtic. Poc sorprenent, d’altra banda.

Després del desconcert inicial provocat per l’absència del Ministeri de Ciència i Innovació, el BOE del dia de la loteria de Nadal aclaria dubtes: el Ministeri d’Economia i Competitivitat, dirigit per Luis de Guindos, disposarà de la Secretaria d’Estat d’Investigació, Desenvolupament i Innovació. D’aquesta manera, es trenca una tradició, potser com a resultat de la situació financera actual, perquè la ciència abans d’avançar de manera independent sempre havia estat lligada a Educació, des de que Adolfo Suárez en la primera legislatura va crear el Ministeri d’Educació i Ciència.

Ens quedem amb tots els dubtes i temors aquestes festes. La desaparició del Ministeri de Ciència sona a una davallada de la inversió pública en recerca, precisament ara, quan cal apostar per la I+D+i com a factor clau d’un model de creixement econòmic amb futur en aquest context d’economia globalitzada. Perquè ja no podem produir més barat per a eixir de la crisi o crear llocs de treball, sinó promoure per productes i serveis d’alt valor afegit, encara que siga una aposta a mitjà i llarg termini. També resten en la incertesa la creació de l’Agència Estatal d’Investigació i entitats que han treballat tant per a impulsar la cultura científica i de la innovació com ara la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) creada, d’altra banda, en temps del Govern Aznar, ara fa deu anys.
 
QUÈ PATENTEN ELS NOSTRES INVENTORS?
Els retalls en ciència vindrien després de dues legislatures amb pressupostos expansius en aquesta matèria i un creixement tant en dotació d’infraestructures com en nombre d’investigadors dedicats a I+D, un 36% entre 2004 i 2009. Un altre dels indicadors importants de la producció tecnològica són les patents i també van en augment.

L’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans ha analitzat les dades de l’Oficina Espanyola de Patents i Marques durant el període 2000-2008 i ha detectat un “creixement moderat” en les patents sol·licitades per Catalunya, el País Valencià i Balears, les quals representen el 36% de les 20.186 demanades des d’arreu l’Estat espanyol. Catalunya va presentar el 24% de global espanyol, València menys de la meitat, un 11,2% (de 226 en 2000 fins les 262 en 2008, amb un pic en 2007 de 282) i Balears es va quedar en un 0,8% estatal.

En 2001 s’ha aprovat la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, coincidint amb el 25 aniversari de la primera norma estatal de ciència, i és el Partit Popular qui prendrà les primeres decisions. La seua voluntat, segons el programa, és “potenciar una investigació dirigida a la resolució innovadora dels problemes als quals s’enfronta la societat”. Així que, de moment, ens quedem amb les vuit mesures promeses a l’apartat ‘Noves fronteres per a la ciència i el coneixement’.

El cambio de temperaturas favorecido por las estaciones motiva la migración de diferentes especies de fauna para su mejor aclimatación, incluso, para encontrar las condiciones óptimas para su reproducción.

Pero ahora también sabemos que las orcas del Antártico, concretamente las que se alimentan de focas marinas y pingüinos –pero no de otras ballenas- viajan hasta aguas subtropicales, a gran velocidad, para regenerar su piel y evitar la pérdida de calor corporal más elevada que se produce en aguas frías, según una investigación del National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA) de Estados Unidos.

Los científicos observaron los movimientos de 12 orcas (Orcinus orca) vía satélite y descubrieron un comportamiento desconocido, que tampoco vinculan a motivos estacionales o alimentarios: seis de ellas nadaron rápidamente sin parar durante 42 días y recorrieron 9.400 kilómetros con el fin de aproximarse a las aguas de Uruguay y Brasil, con temperaturas que rondan los 30-37 grados centígrados. De este modo también se comprobó que las orcas pueden alcanzar velocidades más rápidas en las aguas frías.

Evolución de la temperatura media global. OMM.

Los acuerdos políticos para combatir el cambio climático, como la última cumbre en Durban, no tienen nada que ver con las evidencias del calentamiento global tanto en las temperaturas como en la biodiversidad. Cercanos ya al final del año, llegan los balances térmicos. La Organización Meteorológica Mundial ya ha anunciado que 2011 no será tan cálido como 2010, sin embargo se mantendrá entre los 10 más templados de las tres últimas décadas.

Por el contrario, este año sí va a encontrarse entre los tres más cálidos de la serie, junto con 2006 y 1994, en el este de la península Ibérica, según los registros de la Agencia Estatal de Meteorología (Aemet) en la Comunitat Valenciana, las islas Baleares y Cataluña.

«A pesar de que durante el invierno y el verano las temperaturas fueron normales -aunque julio fue frío-, tanto la primavera como el otoño que estamos a punto de finalizar han sido muy cálidos en este territorio próximo al Mediterráneo», apunta José Ángel Núñez, climatólogo de la Aemet.

De hecho, las cifras alcanzadas durante estas dos estaciones de tránsito van a ser decisivas para que la temperatura media anual de esta zona se sitúe alrededor de un grado por encima de los valores habituales.

La combinación de heladas en enero-febrero y abundantes lluvias en primavera tiene consecuencias claras en la agricultura de secano. Así, la cosecha de nueces de este otoño ha resultado corta, como asegura Fernando Marco, director de la Cooperativa de Viver (Alto Palancia).

Las temperaturas por debajo de cero a principios de año se encargan de quemar la savia de las ramas, un hecho que perjudica árboles como nogales, olivos o almendros durante varios años, mientras que los excesos de humedad antes del verano afectan al cuajado del fruto. Las precipitaciones en plena época de floración también han mermado la cosecha de olivas; una reducción de la producción que se suma al carácter vecero del olivar tradicional de secano, es decir, que tras años de abundancia como el anterior, los siguientes se produce una reducción importante.

Además, noviembre fue un mes más húmedo de lo normal, según la Agencia Estatal de Meteorología, una circunstancia beneficiosa para el conjunto de la agricultura, pero perjudicial para la campaña de cítricos tanto por la parada en la recolección como por los efectos de un exceso de agua en mandarinas y naranjas, indica la Unió de Llauradors i Ramaders.
 

Qui no coneix el bolero de Maurice Ravel? Tanmanteix, poques persones sabem quina malaltia va acabar prematurament amb l´avanguardista compositor nascut el 1875 al País Vasc francés. De fet, tant el seu entorn familiar com els primers biògrafs van ocultar la dolència i s´especulava si havia patit un càncer cerebral o sífilis. Pròxim a la seixantena, Ravel va començar a desenvolupar una estranya malaltia neurodegenerativa, amb els símptomes de paràlisi motora i afàsia (pèrdua de la capacitat de parla), la qual limitava la seua capacitat per llegir partitures o composar malgrat que el seu cap estava ple de música. I als 62 anys va faltar.

Tot i el desconcert, la malaltia que va afectar Ravel ja havia estat descrita el 1892 pel metge i professor de Psiquiatria de la Universitat de Praga Arnold Pick com a demència frontotemporal (DFT), coneguda també com malaltia de Pick. Avui, aquesta és una dels milers de malalties rares o poc freqüents, incloses les d´origen genètic, que provoquen la mort o invalidesa crònica amb una prevalència menor de cinc casos per cada 10.000 habitants. Són les conegudes com malalties òrfenes, perquè la seua baixa incidència en dificulta la recerca. A Espanya, afecten uns tres milions de persones, per la qual cosa l´Institut de Salut Carlos III, del Ministeri de Sanitat, va crear el Centre d´Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (Ciberer), el qual integra i coordina diversos grups de científics d´excel·lència d´arreu de l´estat.

Precisament les malalties rares i els seus afectats seran els protagonistes del pròxim telemarató solidari a Televisió Valenciana el 18 de desembre. La Fundació Gent per Gent promou aquesta acció, com també el concert benèfic que l´Orquestra de València al Palau de la Música va oferir a principis de mes, amb obres de Maurice Ravel per concloure.

El Ciberer és una de les entitats col·laboradores d´aquesta edició impulsada des de Gent per Gent. I si les malalties rares són desconegudes, també ho és aquest centre, l´oficina de la qual es troba a València i el seu director científic és l´investigador de l´Institut de Biomedicina de València, pertanyent al CSIC, Francesc Palau. A més de la investigació i la recerca de teràpies, una de les metes del Ciberer és divulgar al públic en general les malalties rares, alhora que afavorir l´atenció mediàtica sobre aquest greu problema sociosanitari. Enguany, amb la col·laboració de diverses universitats, ha publicat l´informe Diagnosi i estratègies comunicatives de les malalties rares: la investigació mèdica com a referent, un estudi quantitatiu-discursiu de la premsa impresa i digital espanyola, el qual revela la necessitat de consolidar l´interès creixent per les malalties rares mostrat pels mitjans de comunicació. Sense cap dubte, una difusió fonamental perquè la societat s´aprope amb normalitat a aquestes dolències.
 

Better things for better living... through chemistry és l’eslògan que ja va popularitzar l’empresa Du Pont a mitjans de la dècada dels 30 del passat segle per netejar la imatge dels productes químics perquè tot i les millores sanitàries afavorides per aquesta ciència, les seues pràctiques dolentes també començaven a generar alarma social davant la contaminació o la degradació ambiental. Al 1945 va arribar la bomba atòmica i només cinc anys després els Estats Units d’Amèrica llançaven la campanya Atoms for Peace, liderada pel president Eisenhower.

A través d’imatges artístiques, de la premsa, la publicitat i la literatura acadèmica la Facultat de Química i el Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València –amb el suport dels Vicerectorats d’Investigació i Cultura- proposen un viatge anecdòtic a fi de concloure aquest 2011, Any Internacional de la Química. Amb l’exposició ‘La imatge de la química. Destapa-la!’, “volem mitigar les connotacions negatives de la química i fer reflexionar al públic sobre els seus beneficis, perquè el seu desprestigi és injust i tampoc anima als joves a elegir aquests estudis”, explica la professora Carmina Ramírez de Arellano, comissària de la mostra juntament amb Salvador Albiñana.

La mostra pretén acabar amb la mala imatge de la química, associada sovint a la pol·lució, i contraposada tantes vegades a allò natural. “Hi ha una creença popular que allò que és natural està exempt de química i que per aquesta raó és sa. S’identifica allò artificial, sintètic, químic i, per tant, perjudicial”, reflexiona l’investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Bernardo Herradón-García.


MEDI AMBIENT, SALUT I NOUS MATERIALS

‘La imatge de la química. Destapa-la!’, composada per 30 imatges, s’articula en cinc línies temàtiques. La pel·lícula The nutty professor, el detergent Elena (“Ara enriquit... per les seues modernes instal·lacions”) o el núvol de la bomba atòmica constitueixen algunes de les fotografies que han generat la Imatge visual de la química. Per parlar de Medi ambient i energia s’han seleccionat moments històrics com ara les mobilitzacions Tanquem Cofrents, promogudes per col·lectius ecologistes, mentre que titulars de premsa com ara ‘Invadits pels tòxics’, ‘El primer tumor maligne curat amb drogues’ o una antiga campanya publicitària de Bayer que conta l’aventura d’un misioner que va salvar la seua vida i va conquerir els indis gràcies al Cafiaspirina, il·lustren el capítol sobre Salut, higiene i aliments. Productes com ara el nylon. bolquers o un anunci de la goma de pegar Imedio –on s’escenifica el trencament de l’equilibri amb l’enfrontament de la URSS i els EUA- composen el capítol de Nous materials, mentre que Premsa i campanyes d’imatge aglutina diversos exemples de mitjans de comunicació, anuncis on l’ American Chemical Society pregunta ‘Què no és química al món?’ i cartells amb frases històriques, com és el cas d’aquesta de Louis Pasteur: “Les siències aplicades no existeixen, tan sols les aplicacions de la ciència”.

Així, acaba l’Any Internacional de la Química, la finalitat del qual per a les Nacions Unides era no sols augmentar la comprensió de la química per part del gran públic o fomentar l’interès dels joves en aquesta matèria, sinó celebrar la contribució de les dones al món químic, ja que enguany també se celebrava el primer centenari de la concessió del Premi Nobel a Marie Curie. Y donem pas a 2012, Any Internacional de l’Energia Sostenible, on la química té un important protagonisme.

Publicat al suplement Posdata de Levante-EMV. 09.12.11

Aquesta setmana hem presentat a La Nau de la Universitat de València La Clàudia i l’esperit de la muntanya, de l’Editorial Andana, un conte carregat d’aventures i de valors ambientals.
 

Una història intrèpida i divertida per descobrir els reptes ambientals de la nostra societat. Aquest és el nou llibre de la periodista, escriptora i divulgadora científica Maria Josep Picó. Els més menuts de la casa són els convidats a seguir a la jove a protagonista del relat, Clàudia, per descobrir ens amaga el misteriós esperit de la muntanya.
 
La presentació del llibre va tindre lloc el dimarts 29 de novembre a l’Aula Magna de La Nau de la Universitat de València, dins d’un acte que va convocar a diferents veus de l’educació i la investigació ambiental per tal d’avaluar la presència del medi ambient i els valors a la narrativa per a xiquets i xiquetes. A més de l’autora del llibre i de l’il·lustrador, Xavi Sepúlveda, l’activitat va comptar amb la presència de M.Àngels Ull, professora de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València i presidenta de l'Associació Valenciana d'Educació Ambiental i Desenvolupament Sostenible (AVEADS), Carme Miquel, mestra, escriptora i ex presidenta de la Federació Escola Valenciana i William Colom, assessor ambiental i president d’Acció Ecologista Agró.
 
Clàudia i l’esperit de la muntanya, editat per Andana Editorial, narra les aventures d’una xiqueta que pateix un inesperat accident i uns dies del seu paradís a la ciutat. El poble dels seus avis, enmig de la muntanya, és el lloc on haurà de passar unes setmanes sense videojocs ni cobertura d’Internet. «Quin avorriment!», pensa quan hi arriba. Però encara desconeix les aventures i intrigues que s’amaguen en aquell indret. Una nova colla de vertaders amics l’endinsaran en aquells boscos per descobrir els misteris de l’esperit de la muntanya. Un llibre per fomentar els valor mediambientals entre els més joves. Segons ha explicat la pròpia autora, “la recerca de l'esperit de la muntanya i la investigació de l'origen d'una bestiola misteriosa portarà a la Clàudia a gaudir tot un seguit d'històries apassionants, però també a comprovar, de primera mà, molts reptes ambientals de la nostra societat com ara l'impacte de les espècies invasores, la generació de residus, els incendis, la contaminació o les emissions d'efecte hivernacle. Malgrat tot això, la Clàudia aprèn com és de bona la vida al camp, els productes de l'horta, els paisatges naturals i el cel net, ple d'estrelles".
 
Maria Josep Picó i Garcés, (Sagunt, 1973) és periodista, escriptora i divulgadora científica. Després de la seua llicenciatura en Ciències de la Informació i col·laborar en diversos mitjans, va iniciar la seua especialització en medi ambient al diari Levante-El Mercantil Valenciano. Posteriorment, va es traslladar a Barcelona per crear i dirigir la revista 'Nat', de divulgació de natura, medi ambient i ciència, de l'editorial Sàpiens Publicacions. En 2005 va aconseguir el Premi Nacional de Periodisme Ambiental, atorgat pel Ministeri de Medi ambient, i, actualment, treballa en la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.
 
Xavi Sepúlveda va nàixer a Massarrojos (València, 1972). Va estudiar en l'Escola d'Arts i Oficis de València. És il·lustrador, dissenyador gràfic i editorial des de 1992, però des de 2007 decideix donar-li més protagonisme en la seua trajectòria professional a la il·lustració. Treballa com a freelance per a diferents estudis i editorials de València. Poden veure alguns dels seus treballs al web http://www.xavisepul.com.
 
http://www.andana.net

PRESENTACIÓ: http://www.andana.net/ca/noticies/item/25-presentem-clàudia-i-lesperit-de-la-muntanya.html

ENTREVISTA A LEVANTE-EMV, per Javier Pérez de la Cruz
"Sin conexión con la naturaleza no podemos ser conservacionistas"
http://bit.ly/sJGkqy
 
ENTREVISTA A EL PAÍS, per Jaime Prats
"Vida más allá de las pantallas"
http://bit.ly/vd34hI